dimarts, 16 de desembre del 2014

La visita del Monsieur Carotte


Aquest cap de setmana el Monsieur Carotte ens ha visitat. És la mascota de la classe, i ja ens van dir a principis de curs que cada cap de setmana aniria a casa d'un alumne amb el seu "Carnet de Voyage". Quan divendres vaig veure sortir el Martí amb el bon home em volia fondre, precisament aquest cap de setmana que el teníem super carregat, i havíem d'anar amunt i avall amb un ninot més gran que ell.

A més a més, com que són èpoques Nadalenques, cada dia el calendari d'advent li porta una peça de roba. Així que s'afegia una dificultat, no perdre cap mitjó ni l'armilla.

Només sortir de la classe, amb el Sr. Pastanaga dins d'una motxilla, em va dir a mi i als seus amiguets, tots gesticulant amb les mans:"- Je vais faire tout avec Monsieur Carotte". Déu meu senyor, ja em veia barallant-me per disuadir-lo en cada idea boja que tindria.

En arribar a casa, li va ensenyar la seva habitació corrents. I era curiós veure'l parlant en francès amb aquell peluix, perquè es clar, no entèn el català. La feina que tenia per fer-lo seure en una de les cadires i que no rellisqués, o que el cap no li penjés. Tot d'una me'ls vaig trobar dins del llit perquè es veu que tenia son, i no podia deixar de pensar per on havia passat i si estava nèt o ple de polls.
Les primeres hores anava amb ell per tot arreu, fins i tot volia que es banyessin junts, però aviat l'interès del primer moment va començar a desaparèixer.

Se'l volia emportar a la piscina i per no iniciar una discusió, li vam dir que no hi podia anar perquè no tenia banyador, i ens va dir que n'hi compraria un.

El pitjor de tot era sortir al carrer amb tots dos! El pobre Martí el portava de qualsevol manera i resultava complicadíssim que no toqués al terra. Hagueren pogut triar una mascota més petita i transportable per unes petites mans i nens de menys d'1metre, perquè per anar a la Fête de l'Escalade, vam haver d'agafar al cotxet. Passejant per la vieille ville, tothom es mirava incrèdul el ninot vestit de Père Noël que portàvem al carro.
Quan el Martí va veure les primeres persones vestides del 1602, el primer que va dir va ser: "-Els mosqueperros!!" Vam trencar a riure; per youtube vam trobar els famosos dibuixos dels anys 80 i li encanten.

Després d'haver menjat una bona fondue i haver vist i sentit els trabucàires a la Plaça de la Catedral, la pluja ens va fer marxar. Vam enteforar nen i ninot dins del carro i els hi vam posar el plàstic, la meva gran preocupació era que no es mullés. I mentre baixàvem pels carrers empinats, uns homes ens  van començar a cridar, i quan ens vam girar, vam veure amb estupor el Sr. Pastànaga estirat al bell mig del carrer mullat! El seu estat era lamentable, xop i brut. La pressió d'haver-lo de tornar l'endemà a l'escola en bon estat no parava d'augmentar. Per sort, aquells senyors ens havien avisat, ja que el Martí no va dir res, perquè si no hagués estat així, haguerem estat els primers pares de l'història en perdre la mascota d'una classe de maternal i ocasionar un trauma a 24 nens.

Així que ja em veus arribant a casa i despullant al "bitxo", fins i tot porta calçotets, per posar la roba a la rentadora. El pitjor de tot és que és blanc, i per molt que fregués les seves mans i el seu cap, no va quedar nèt. I la meva pregunta és: qui va tenir la brillant idea de que la mascota de la classe fos un peluix de color blanc de més d'un metre?!?!? Segurament no deu tenir nens...

La precupació del Martí era si li diria a la Marina que li havia caigut a terra, i vam decidir que seria el nostre secret, tampoc no calia que el nen passés un mal moment, ves a saber com l'han tornat els altres pares. I quan el dilluns el deixar al cole, em vaig treure un enorme pes de sobre!

I aquí no acaba la història, perquè com ja us he dit, el "bitxo" venia amb un "carnet de voyage", i ja em veus fent els deures; omplint dues fulles de fotos i explicacions en francès del gran cap de setmana amb el Sr. Pastanaga. Per sort, ja s'ha acabat; la idea és molt bona però els pares tenim una pressió enorme, perquè de cop i volta has de fer coses super interessants i divertides, per sort no ens va enganxar en un cap de setmana avorrit dins de casa.






Este fin de semana el Monsieur Carotte nos ha visitado. Es la mascota de la clase, y ya nos dijeron a principios de curso que cada fin de semana iría a casa de un alumno con su "Carnet de Voyage". Cuando el viernes vi salir a Martí con el buen hombre me quería morir, precisamente este fin de semana que lo teníamos super cargado, teníamos que ir arriba y abajo con un muñeco más grande que él.

Además, como son épocas Navideñas, cada día el calendario de adviento le lleva una pieza de ropa. Así que se añadía una dificultad, no perder ningún calcetín ni el chaleco.

Sólo salir de la clase, con el Sr. Zanahoria dentro de una mochila, me dijo a mí ya sus amiguitos, gesticulando con las manos: "- Je vais faire tout avec Monsieur Carotte". Dios mío  ya me veía peleándome para disuadirlo en cada idea loca que tendría.

Al llegar a casa, le enseñó su habitación corriendo. Y era curioso verlo hablando en francés con aquel peluche, porque claro, no entiende el catalán. El trabajo que tenía para hacerlo sentarse en una de las sillas y que no resbalara, o que la cabeza no le colgara. De repente me los encontré dentro de la cama porque se ve que tenía sueño, y no podía dejar de pensar por dónde habría pasado y si estaría limpio o lleno de piojos.
Las primeras horas iba con él por todas partes, incluso quería que se bañaran juntos, pero pronto el interés del primer momento comenzó a desaparecer.

Se lo quería llevar a la piscina y para no iniciar una discusión, le dijimos que no podía ir porque no tenía bañador, y nos dijo que le compraría uno.

Lo peor de todo era salir a la calle con los dos! El pobre Martí lo llevaba de cualquier manera y resultaba complicadísimo que no tocara el suelo. Hubieran podido elegir una mascota más pequeña y transportable para unas pequeñas manos y niños de menos de 1metro, porque para ir a la Fête de la Escalade, tuvimos que coger el carro. Paseando por la vieille ville, todo el mundo se miraba incrédulo el muñeco vestido de Père Noël que llevábamos en el carro.
Cuando Martí vio las primeras personas vestidas del 1602, lo primero que dijo fue: "-Los mosqueperros !!" Rompimos a reír; por youtube encontramos los famosos dibujos de los años 80 y le encantan.

Después de haber comido una buena fondue y haber visto y oído los arcabuceros en la Plaza de la Catedral, la lluvia nos hizo marchar. Metimos el niño y el muñeco dentro del carro y les pusimos el plástico, mi gran preocupación era que no se mojara. Y mientras bajábamos por las calles empinadas, unos hombres nos empezaron a gritar, y cuando nos giramos, vimos con estupor al Sr. Zanahoria tumbado en medio de la calle mojada! Su estado era lamentable, empapado y sucio. La presión de tener que devolverlo al día siguiente en la escuela en buen estado no paraba de aumentar. Por suerte, aquellos señores nos habían avisado, ya que Martí no dijo nada, porque si no hubiera sido así, hubiéramos sido los primeros padres de la historia en perder la mascota de una clase de maternal y ocasionar un trauma a 24 niños.

Así que ya me ves llegando a casa y desnudando al "bicho", incluso lleva calzoncillos, para poner la ropa en la lavadora. Lo peor de todo es que es blanco, y por mucho que fregara sus manos y su cabeza, no quedó limpio. Y mi pregunta es: ¿quién tuvo la brillante idea de que la mascota de la clase fuera un peluche de color blanco de más de un metro?!?!? Seguramente no debe tener niños ...

La precupació de Martí era si le diría a Marina que le había caído al suelo, y decidimos que sería nuestro secreto, tampoco era necesario que el niño pasara un mal rato, a saber cómo lo han vuelto los otros padres. Y cuando el lunes lo dejé en el cole, me saqué un enorme peso de encima!

Y aquí no acaba la historia, porque como ya os he dicho, el "bicho" venía con un "carnet de voyage", y ya me ves haciendo los deberes; llenando dos hojas de fotos y explicaciones en francés del gran fin de semana con el Sr. Zanahoria. Por suerte, ya se ha acabado; la idea es muy buena pero los padres tenemos una presión enorme, porque de repente tienes que hacer cosas super interesantes y divertidas, por suerte no nos enganchó en un fin de semana aburrido dentro de casa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada