dimecres, 30 d’octubre del 2013

Anem a caçar bolets!


Alguns de vosaltres sabreu que els catalans de la zona de Ginebra i País de Gex s'han unit per crear un Centre Català a Ginebra. Som uns quants que tenim ganes de que això funcioni i la primera activitat que vam organitzar va ser una cacera de bolets.

Tan el Maurici com jo recordàvem, amb nostàlgia, les sortides amb els nostres pares quan érem petits per anar a buscar bolets, perquè fa 20 anys enrere, s'anaven a buscar i no a caçar. Cada any, veient el programa de "Caçadors de Bolets" ens agafaven ganes de sortir a explorar els boscos de la zona però la nostra incultura boletaire ens ho impedia.

Doncs aquest dissabte, un jove català ens va fer descobrir que el Mont de Jura és terra de rovellons! Encara que uns quants catalans coneixen la zona exacte a on proliferen aquests fongs, tampoc no cal que l'indret es converteixi en les rambles per tant, només us diré que vam anar a la zona de Nyon.
De bolets en vam trobar molts, n'hi havien de molts tipus però com que no dúiem cap expert i tampoc no volíem que la primera activitat del centre es convertís en la portada dels diaris, ens vam limitar a agafar rovellons. Mai n'havia vist tants, ni els suïssos ni els francesos els consideren preuats i els pobres acaben podrint-se; vam fer una bona obra, perquè uns quants quilos van acabar a la brasa amb all i julivert.

Fins aquest dissabte, no parava de repetir-li al nen que els bolets no es tocaven i de sobte li diem que anem a buscar bolets. La veritat és que no sé com no para boig amb tantes contradiccions. En va agafar ben pocs perquè li feia fàstic el líquid sanguinolent que desprenen quan els talles, i no parava de dir-me que li netegés les mans. Quan n'hi donàvem un perquè el posés dins del cistell, tan era que li diguéssim que ho havia de fer a poc a poc, ell el tirava com si es tractés d'una pilota. Al final va acabar dins de la motxilla i nosaltres, vam acabar fent petar la xerrada perquè estàvem cansats de collir tants rovellons.

Llavors, mentre nosaltres preparàvem les brases i els nens jugaven, de vegades el Martí em portava bolets que trobava aprop del refugi perquè també els cuinéssim, i la meva màxima preocupació era que no se'ls posés a la boca. Com fer-li entendre a un nen de 2 anys i mig que no es poden agafar els bolets si feia unes hores els seus propis pares l'animaven a collir-los?

Feia anys que no menjava rovellons però tot sigui dit, els d'aquí són diferents, són més aigualits però no els hi faig cap lleig! Si teniu dubtes de si un bolet és comestible, a Suïssa heu d'anar a la policia i ells us el resoldran, a França heu d'anar a les farmàcies.

L'any que ve ens convertirem en autèntics caçadors, i ja tenim el més important: el cistell de vímet!

dilluns, 28 d’octubre del 2013

La Castanyada i Tots Sants



Com ja he dit en més d'una ocasió, les tradicions catalanes es viuen d'una altra manera quan estàs lluny de casa. Pel Martí aquesta serà la primera castanyada que celebrarem com cal, fins ara era massa petit per menjar castanyes i panellets, i entendre el costum.
Però ja estem preparats, els avis li han comprat un llibre de la "Castanyera" que ja li hem llegit una decena de vegades, les castanyes li encanten i la seva mare, ha fet per primera vegada panellets. Així doncs, només falta que a Ginebra instal.lin les paradetes de castanyes à la rue de la Confederation i ja ho tindrem tot llest. D'acord que no són les típiques parades de nanos que guanyen diners pel viatge de fi de curs, ni a cada dos metres i et venen a demanar si vols castanyes, però aquestes sempre estan totes cuites i són bones.
Segur que alguns de vosaltres vau vendre castanyes i fins i tot panellets, que us feien les mares. Jo ho vaig fer dues vegades, una quan tenia 13 anys pel viatge de fi de curs d'EGB i l'altre, quan en tenia 16 pel viatge de BUP. A mi mai m'han agradat les castanyes i dubto que aquelles fossin comestibles.

Fins aquest any, mai m'havia plantejat d'on venia aquesta tradició; quan era més petita era el dia que estrenava l'abric i la roba dels diumenges, ens reuníem la família i fèiem un bon tiberi. Però ara que el Martí comença amb el miler de "per quès" un ha d'estar informat i apunt per qualsevol pregunta.
Es veu que el costum de menjar castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada, tot altament energètic, prové del fet que durant la nit de Tots Sants es tocava a morts sense parar, amics i parents ajudaven als campaners, i aquets aliments els ajudaven a no defallir.
Però com sempre passa amb les tradicions, no hi ha una sola versió de la història i n'hi ha un altre que diu que la castanyada deriva dels antics àpats funeraris on només es menjaven castanyes i panellets, mentre es resaven les tres parts del rosari pels difunts.

Com sempre passa, totes les festes s'acaben pervertint i no sé per quin motiu les tradicions americanes ens acaben invaint. Visc en un poblet petitíssim, on totes les cases es concentren al voltant de la carretera principal, on no hi ha cap colmado ni cap forn de pa, i l'any passat, el 31 al vespre, uns nens van picar a la porta. El Maurici i jo ens vam mirar quan vam sentir els cops, sorpresos de que a les 20h algú vingués a casa (en horari europeu és molt tard), i quan vaig mirar per l'espiell i vaig veure un grup de marrecs disfressats vaig caure que, segons els anglosaxons, era Halloween. No cal dir que no tenia ni carmels, ni xocolatines i que això de "Truco o trato" no va amb mi, i per tant, vaig decidir de no obrir la porta. Senyors, això no és Amèrica i a França també és el dia dels difunts!

I d'on ve això de Halloween? Doncs era una celebració d'origen celta i el dia 31 d'octubre es celebrava la festivitat de Samhain, el déu dels morts, que coincidia amb l'últim dia de l'any segons els antics calendaris celtes. Es creia que les ànimes dels morts visitaven les cases per robar un cos a on habitar, i anaven acompanyades de bruixes i esperits. Per això la gent es vestia de bruixes o dimonis per foragitar les ànimes. Quan va arribar el cristianisme amb el dia de Tots Sants, el 31 d'octubre es va convertir en All Hallows Eve (vigília de Tots Sants).
Els immigrants irlandesos van importar aquesta tradició als Estats Units i s'ha convertit amb un dels dies més importants del seu calendari festiu.

En fi, que no em deixaré manipular i mentre pugui, a casa meva ningú es disfressarà sinó que menjarem castanyes i panellets!

EDIT 29 Novembre 2014:  Ha passat un any des de que vaig escriure aquesta entrada, em negava a celebrar Halloween i creia que no ho faria mai, però una cosa ha canviat: el nen va al col.legi. Aquest divendres la seva escola i l'esplai organitzen una festa de Halloween i hem decidit anar-hi per relacionar-nos una mica.
Em pensava que el Martí es voldria disfressar de "spiguesguesman" (Spiderman) però va i em diu que vol anar de ratpenat! No sé d'on ha tret aquesta idea i jo, que sóc nul.la amb el fil i l'agulla, ja estava angoixada. Per sort, resulta que aquesta disfressa és més comuna del què em pensava i fins i tot al "H&M" venen màscares.
Aprofitant la ben entesa, i que si els adults van disfressats l'entrada surt més barata (sóc una bona catalana), jo aniré de bruixa. Tenia ganes de guarnir-me en un personatge maquiavèlic però sense enlletgir-me massa, res de cares verdes o nassos prominents, no m'agradaria que el Martí tingués por al veure'm.
Ja ho tenim tot apunt per celebrar el primer Halloween, però també per la castanyada, perquè aquest any tornarem a menjar panellets, castanyes i moniatos.

divendres, 25 d’octubre del 2013

Vitam


Tot i no haver fer res d'especial aquest últims caps de setmana, sempre tinc un as sota la màniga! I avui aquest as es diu Vitam, el blog només té 8 mesos de vida però nosaltres mai hem estat quiets!
Així doncs, a Vitam i vam anar ja fa un any i cada vegada que li proposo al meu home de tornar-hi, em diu que no, que no li va agradar, que estarà ple de gent,... i mil i una excuses més per rebutjar l'idea.

Tot s'ha de dir, ens vam quedar esparverats del que ens va costar per només quatre hores de piscina, i evidentment, amb un nen d'un any i mig no vam pujar a cap tobogan, ni vam sortir a les piscines exteriors. A més a més, per aquella època tenia una por enorme de les piscines, no li feia cap mena de cosa banyar-se al mar o al llac però quan veia una piscina.... cames ajudeu-me.
Preu per preu, preferixo fer més quilòmetres i anar a Aquaparc (Suïssa), perquè almenys els nens de menys de 6 anys tenen un ventall més ampli de piscines i jocs. A Vitam si que hi ha una piscina per nens, però només una amb un parell de mini-tobogans, quatre xorros d'aigua i poca cosa més; en canvi a aquaparc hi ha un vaixell pirata!
Utilitzant una frase que diu el meu home per fer comparacions: "per ser França, està molt bé"; i la veritat és que no hi ha res a dir de les instal.lacions, és una bona manera de gaudir de l'aigua a l'hivern o els dies de mal temps, que aquí són uns 250 dies a l'any.

L'hivern aquí és llarguíssim i vitam ens ofereix diferents activitats en un mateix lloc perquè fins i tot tenen un mur d'escalada, espai de fitness i spa. Però evidentment, en aquests espais és millor anar-hi sense nens, sobretot a l'spa!

Si no arribo a convèncer al Maurici de tornar-hi, un dia d'aquest m'hi plentaré amb el nen. Serà més complicat controlar-lo però segur que ens ho passem d'allò més bé. A més a més, des de l'any passat que hi ha un espai de jocs, amb tobogans, laberints piscines de pilotes, i un laberint acrobàtic pels més grans. Hi haig de tornar a anar sigui com sigui, perquè l'any passat no vam aprofitar massa les instal.lacions però ara que el Martí ja té quasi tres anys i ha perdut la por de la piscina, segur que ho disfrutarem més.

Fitxa tècnica piscines interiors horari d'hivern
Horari

Dilluns, dimarts, dimecres i divendres
12h a 20h30
Dimecres
10h a 20h30
Caps de setmana i festius
10h a 20h
Preus
Adults
17€/4h o 23€/el dia
Nens 6-16 anys
12€/4h o 17€/el dia
Menors de 6 anys
Gratuït
Adreça
Vitam, 500 Impasse des Envignes 74160 Neydens, França

dimecres, 23 d’octubre del 2013

La Fraisière a la tardor



Com us vaig dir ahir, aquest cap de setmana els sogres ens han vingut a veure i com que tenen un hort, vam decidir portar-los a la Fraisière. És sorprenent com amb poques setmanes canvia tot, i la terra deixa de donar-nos tomàquets i pebrots, i totes les verdures d'estiu queden substituïdes per les carbasses o per unes menys gustoses, com les cols.

Quan vaig arribar a la regió franco-helvètica em vaig apendre el nom en francès de la carbassa, courge però llavors quan deia courge la gent em corretgia i em deia: "no, això és un potiron, o no és una citrouille o un potimarron". El francès ens demostra la seva riquesa de vocabulari o les ganes de tocar la moral, perquè tan en català com en castellà totes aquestes formes reben el mateix nom: CARBASSA!
Així doncs, en aquesta foto hi han potirrons que són els grans de color taronja; els potimarrons que són els petits de color taronja que tenen gust de castanya; i les courge butternut que són aquestes allargades que els antics banyistes feien servir de cantimplora. I les carbasses que fan servir els americans per Halloween es diuen citrouilles.

En fi, després d'aquest petit incís, que sempre m'ha portat de corcó, anem al que anàvem. A la Fraisière encara hi trobem gerds, vaig preguntar a la mestressa fins quan es pot venir a collir i em va dir fins la primera gelada. Per tant, és qüestió de setmanes! Després, ens haurem d'esperar fins al mes de maig quan arribaran les maduixes, això si l'any que ve tenim primavera!
Malgrat que l'època de collita està apunt d'acabar-se, el mercat segueix obert els dilluns, dimecres i dissabtes de 8h a 18h però amb menys verdures i fruites per triar, perquè arriba l'època avorrida.

Ens vam endinsar cap el cultiu de gerds i gràcies a la poca afluència no cal caminar metres i metres per trobar aquest deliciós fruit vermell. Això si, vam acabar amb els peus ben mullats, per tant aneu-hi preparats! Com ja és costum, tots els gerds van acabar a la boca del Martí, que anava com boig arrencant-los i posant-se'ls a la boca de tres en tres, i al vespre vaig haver de treure un munt de taques! Però és igual, si hem d'acabar de fang fins els genolls i ben tacats, s'hi acaba, perquè el nen va disfrutar com un boig. Sobretot quan el seu avi el va posar dins d'un enorme carretó i el va passejar per la granja, i ell tot cofoi anava dient adéu mentre a la iaia i als seus pares, la vergonya els invadia.

Per més informació aquí teniu la seva pàgina web http://www.lafraisiere.ch/33/Marché.html

dimarts, 22 d’octubre del 2013

Jardin Alpin: sortim després de la pluja!



Han passat quasi quince dies des de l'última entrada i no tinc una bona excusa. La veritat és que els últims dos caps de setmana no hem fet res d'especial, el temps no acompanyava, teníem mandra i falta de idees noves. Perquè sí, jo també em quedo sense idees, potser és per culpa d'aquest dies humits que em remullen les neurones.

Aquest diumenge vam fer com els cargols; quan va parar de ploure vam anar a saltar bassals. Els adults ho veiem com una rucada però a ells els hi encanta; nosaltres mai ens posaríem dins d'un toll d'aigua però ells s'hi senten atrets com les mosques a la mel.

Com que havíem deixat els sogres a l'aeroport, vam decidir parar al Jardin Alpin perquè el nen s'esbargís una mica i arribés ben cansat a casa.
Pels qui no hi hagueu estat mai, és un petit parc però que fa el fet per passar-hi una estoneta, una tarda trista de diumenge. Com sempre, el més difícil serà aparcar el cotxe sobretot el cap de setmana; no perquè el parc estigui ple de gent sinó perquè al voltant està ple de pisos.

Era la primera vegada que hi anava a la tardor, i mentre el nen corria entre els immensos arbres, nosaltres vam gaudir dels canvis de colors dels arbres, els parterres de fulles i els minsos ratjos de sol del capvespre.

Tot i ser petit, el parc té uns quants animals que segur que faran les delícies dels nens. Aquesta vegada, no hi havien cérvols, o estaven amagats però si que hi havien un munt de cabres eixuplugades i unes oques gegants que trencaven el silenci amb els seus crits. A la que veien que algú s'acostava a la reixa, elles també s'apropaven per veure si els hi donaven un tros de pa, i us puc ben dir que no paraven de reclamar. Ben aprop de les gallines, ànecs, oques i altres aus hi ha una àrea de jocs pels més petits. I aquí va ser on el Martí va quedar xop!
Per primera vegada va pujar amb un gronxador de nen gran, aquí no hi ha aquells on els nens queden completament agafats. La vam explicar el sistema i feia anar les seves petites cames amunt i avall per agafar embranzida. Sempre m'ha encantat volar pels aires, així que com que no hi havia més nens em vaig posar al gronxador que quedava lliure, i mare i fill anàvem amunt i avall al mateix ritme.
Us he dit que va acabar mullat com un poll, i la culpa la va tenir el tobogan. Li vam ensenyar que estava ple d'aigua però a ell tan li feia, així que es va dedicar a eixugar-lo amb el cul.
Aquest és el problema d'anar a un parc amb jocs després de que hagi plogut; o et lies la "manta al cap" i et dius que tan és que acabi xop o no pares de dir-li que no pot jugar i acabeu tots amb males cares. També hi ha una tercera opció, comprar a l'H&M o C&A una mena de "peto" de plàstic com els que porten els pescadors de riu. Què no inventaran!

dijous, 10 d’octubre del 2013

Course de l'Escalade


Alguns de vosaltres sabeu què és la Course de l'Escalade i d'altres ho desconeixeu completament. Us escric sobre aquesta tradicional carrera ara perquè la data límit d'inscripció és l'1 de novembre.

Comencem amb una mica d'història! La cursa es celebra el cap de setmana abans de la festa que commemora l'Escalade. I què és l'Escalade? Doncs és la victòria de la República de Ginebra sobre les tropes del Duc de Savoie la nit del 11 al 12 de desembre del 1906.

La mítica cursa dura tot el dia i recorre la "vielle-ville" de Ginebra. Tothom hi està convidat, petits i grans, i pels que em coneixeu una miqueta, ja us imagineu que sempre l'he viscuda com espectadora! Segons l'edat i el sexe el recorregut varia en número de quilòmetres, pels més petits és 1,8km, pels adolescents 2,3km, per les dones 4,7km i pels homes 7,2km.

No cal ser Usain Bolt per participar-hi, i si el que voleu és riure una estona amb un grup d'amics o amb tota la família, us podeu inscriure a la cursa de la "Marmite" que comença a les 18h30 i on tothom va disfressat. La cursa és de 3,4km i no hi ha cap mena de classificació, l'objectiu no és arribar el primer a la meta sinó lluir la millor difressa.

Al ser Ginebra un cantó protestant no celebren el carnestoltes i aprofiten aquest dia i el cap de setmana de l'Escalade (els nens) per convertir-se en princeses o animals ferotges.
El Parc de Bastions s'omple i moure's amb cotxet és complicadíssim però l'ambient és espectacular. L'únic problema és que la cursa és el desembre, aquest any serà el dissabte dia 7, i per tant a les 17h ja és fosc i les probabilitats de mal temps són enormes. Aquest serà el tercer any que el meu home hi participarà, el primer any plovia, el segon feia un fred de mil dimonis i potser aquest any nevarà. Això si, aquest any li compraré una semarreta de color "pistatxu", tipus Tata Martino, perquè entre que és fosc, el miler de participants i que tots van de negre, sembla una munió d'escarbats i veure'l per animar-lo és complicat.

Potser algún dia ens animem a participar a la cursa de la "Marmite", tots tres corrent disfrassats però de moment, em conformo en animar als participants i gaudir de la xauxa.

dimecres, 9 d’octubre del 2013

Manualitats


Sento aquest silenci tan llarg, aquesta última setmana he estat molt liada amb la trobada de catalans a Ginebra i amb la possible creació d'un centre.
D'activitats pel nen n'hem fet però si us explico que el diumenge amb el Centre Català de Lausanne vam anar als bombers i els nens van poder apagar focs, l'únic que faré serà fer-vos la babarota i la idea del blog no és aquesta.

Avui em ve de gust parlar-vos de manualitats que també és una activitat divertida que podem fer a casa amb els nostres bitxos. Primer de tot, dir-vos que sóc una negada amb les tisores, el dibuix no és el meu fort i no tinc gens d'imaginació per les arts plàstiques. Però no es tracta de fer una exposició sinó de passar una bona estona amb els nostres nens i tenir-los entretinguts ara que els dies comencen a ser més curts i ja no ve tan de gust estar al carrer. Heu sentit les notícies? Demà ja es preveu neu a partir de 1000 metres!!!!

No sé si recordeu les activitats que fèieu quan ereu petits a la guardaria o a l'escola. Jo en recordo algunes, sobretot la de les maleïdes boletes de paper que s'havien d'enganxar i o bé queien o bé es quedaven enganxades als dits. Us enrecordeu del dibuixos que fèiem amb el punxó? La teoria era fer la silueta en puntets però al final acabava sent un enorme forat.

Donar-li un punxó al Martí podria ser un suïcidi, a més a més, no sé si aquí en trobaria. Però l'altre dia vam fer una cosa la mar de divertida. La tardor ja s'ha instal.lat i les fulles han començat a caure, així que li vaig dir que faríem un dibuix de la tardor o com diu ell "tarrrdorrr". Vam agafar una bossa i vam anar a recollir fulles de tot tipus però ben seques, i una vegada a casa les "vam" enganxar en una cartolina. Això de la cola va ser un espectacle, ho volia fer ell sol i va acabar amb les mans ben enganxoses; a més a més, no entenia que havia de posar la cola en un costat, girar la fulla i apretar-la per enganxar-la a la cartolina, ell ho feia però sense girar la fulla, i evidentment la fulla li quedava enganxada a les mans. Em pensava que era una cosa senzilla per la seva edat i vaig veure que no, però ens ho vam passar molt bé recollint fulles.

Ahir vam agafar el cartró del rotllo de paper de wàter i vam fer un pop! Jo m'encarregava de les estisores i després de dibuixar uns ulls i una boca, ell es va dedicar a complementar-ho. Li va pintar unes ungles, unes orelles, cabell, peus... i va acabar sent un pop abstracte que volava per casa, perquè senyors, els pops, segons el Martí, volen!

El següent pas serà recollir fulles, pintar-les amb pintures i fer-les servir com a tampons. Pot passar de tot, potser m'acaba canviant la decoració de la seva habitació!

Aquí us deixo una web amb idees http://fiestasycumples.com/manualidades-otoales-creaciones-con-hojas/ , algunes són senzilles d'altres requereixen un nivell avançat i molta paciència.

El més complicat serà trobar el material, aquí no hi han Abacus i tot és caríssim! Però m'han dit que a la Coop Brico Loisirs hi podeu trobar moltes coses encara que el més econòmic és omplir la maleta quan baixeu a casa.

Per qualsevol manualitat us recomano màxima paciència, per vosaltres pot resultar molt senzill però per ells.... Deixeu-los que facin volar la imaginació!

Per cert, quin tipus de manualitats feu amb els vostres nens? Potser entre tots farem que les tardes d'hivern siguin menys llargues.

dimarts, 1 d’octubre del 2013

Drôle de physique


Aquest cap de setmana no li hem vist el pèl al meu home, eren les portes obertes del CERN i ha treballat més hores que un rellotge. Però malgrat que el Martí és petit i que el temps no ens acompanyava, es pot dir que nosaltres també hem passat bona part del cap de setmana al CERN.

Evidentment, no hem pogut baixar a l'accelarador (LHC) perquè les entrades van volar  i a més a més, l'accés era per majors de 12 anys, però no ens calia baixar sota terra per descobrir la màgia de la física, o per viure experiències úniques.

La veritat és que pensava que no hi hauria res d'interessant per un nen de 2 anys i mig però va resultar ser fals. Va disfrutar com un boig apagant el foc amb un extintor; va al.lucinar amb el nitrògen líquid, sobretot amb el fum que desprèn i veient com flotaven els imants sobre d'un superconductor; va menjar-se un gelat congelat gràcies al nitrògen; va "pescar aneguets" amb un braç elèctric i va tocar el cel pujat d'alt d'una plataforma elevadora, ell solet i mirant com n'era de petita la mama des de les altures; li van pintar la cara amb un electró o gluó o quark, no recordo quin era...

Però després d'haver fet de mini-bomber el que més el va fascinar va ser levitar sobre d'un patinet, tot gràcies a la màgia dels superconductors, els imants i el nitrògen. Va ser d'allò més curiós desplaçar-se "volant" amb l'ajuda d'una petita empenta, és com si estiguéssim dalt d'una catifa màgica però a només 2cm de terra. El viatge el vam realizar dues vegades i després vam poder experimentar nosaltres mateixos posant un imant refredat amb nitrògen sobre d'una pastilla superconductora, vam quedar fascinats com l'imant flotava impertèrrit. L'odiosa física de BUP es va convertir en màgia.

No us explico tot això per fer-vos la babarota, perquè els Open Days ja s'han acabat, i malgrat que l'any que ve sigui el 60 aniversari del CERN qui ens diu que organitzaran alguna cosa semblant; sinó perquè cada dissabte a les 15h de la tarda, en el Miscrocosmos s'organiza un taller pels menors de 14 anys anomenat Drôle de Physique. La durada és d'una hora, us explicaran les particularitats del nitrògen i com la física ens acompanya cada dia. No cal reservar però s'ha de demanar confirmació de que es fagi l'activitat el dia abans trucant al +41 22 7677676.
Us haig de ser sincera i dir-vos que no hi he anat però el dia de les portes obertes vaig veure, amb el Martí, la versió reduïda i als dos ens va encantar. Ara que els dies plujosos i boirosos han arribat és una bona manera d'ocupar el dissabte a la tarda, i així mai t'allitaràs sense saber una cosa més! (traducció una mica cutre de "Nunca te acostarás sin saber una cosa más")